Els xiprers i les coníferes en general, es veuen sovint afectades per un fong que els provoca un assecament de la part verda.

És cada cop més freqüent veure cupressàcies, principalment xiprers, afectades per assecades de branques, que poden conduir-les a la mort.

Cal vigilar la presència d’atacs de pugons que solen donar-se a la sortida de l’hivern.

Convé fer neteja de les parts afectades, tallant els branquillons secs per la primera part sana, per tal d’eliminar al màxim restes de fongs, millorar l’airejament dels arbres i afavorir l’efecte dels tractaments que es facin.

Causes que provoquen l’assecada:

Baixes temperatures: a més de causar danys directes, provoquen petites lesions que poden constituir vies d’entrada de fongs. Algunes cupressàcies en són sensibles, per la qual cosa cal evitar plantar-les en llocs freds.

Sequera: tot i que moltes cupressàcies en són resistents, pot afectar-les si vegeten en sòls sorrencs o superficials que no retenen l’aigua.

Regs: el reg per aspersió, si mulla fulles i branques, provoca unes condicions d’humitat superiors a les que requereixen els xiprers, cosa que afavoreix l’atac de fongs. L’elevada repetició de regs amb poca quantitat d’aigua pot provocar també concentracions perjudicials de sals al terra, en especial si és elevada la salinitat de l’aigua. La insuficiència de drenatge pot crear condicions d’asfíxia a la vegada que s’incrementa el risc de concentració de sals i de podridura d’arrels.

Atac de fongs: Són diversos els que ataquen els xiprers:

  • En branquillons: Pestalotiopsis guepinii (el més corrent a Catalunya), Truncatella angustata, Diplodia mutila i Herpotrichia juniperi.
  • En fusta: Seridium (Coryneum) cardinale, Cytospora sp, Phomopsis sp.
  • En coll i arrels: Phytophthora sp

Atac d’insectes i àcars:

  • Pugons: El més comú és Cinara cupressi; els atacs més importants, que solen passar desapercebuts, tenen lloc a inici de primavera, especialment si s’ha produït una forta brotada. Els danys es manifesten amb posterioritat, a inici d’estiu, quan les lesions produïdes pels pugons impedeixen que la saba arribi a l’extrem de les branques. Cal estar atents i tractar tan bon punt s’observin les seves colònies. Si es detecta la presència de pugons, cal tractar-los oportunament amb productes adients.
  • Caparretes: les més abundants són Planococcus citri i Diaspis visci, que es localitzen als branquillons.
  • Perforadors: Les cupressàcies son atacades per coleòpters del gènere Phloesinus, que, a l’excavar mines a les branques, en provoquen el trencament.

 

Mesures de control

  • Mitjançant tractaments convencionals de polvorització normal:

Per obtenir bons resultats cal fer tractaments des del mes de març fins a l’octubre, sobretot després de períodes plujosos, pedregades o podes. Productes a emprar: Fosetil alumini o fosfit potàssic com a fungicida, barrejat amb un insecticida a base de imidacloprid per al pugó i piriproxifèn per al control de les caparretes.

Periodicitat recomanada: Mensual.

 

  • Mitjançant ENDOTERAPIA: La millor opció

Mètode terapèutic de tractament que consisteix en la injecció dels productes fitosanitaris fungicides i insecticides directament en el sistema radicular dels cupressos.

Periodicitat: Anual (1 cop l’any) preferentment a la primavera.

Destaca, respecte al mètode tradicional de fumigació, l’absència d’atomitzadors o aspersions de productes químics que contaminen el medi ambient, sòls i aigües, així com per ser totalment inofensiva per a la salut de les persones i animals, podent-se realitzar a qualsevol hora del dia.